< inici | menut >

| 1.) General | 2.) Sistema | 3.) Globalitzaciò | 4.) Diner | 5.) Treball |

1.) General

La posada en pràctica del plantejament econòmic neoclàssic ha provocat un sistema basat en la desigualtat, ja que la competència no suscita, per si mateixa, un equilibri entre l’oferta i la demanda. Les seves conseqüències negatives s’han enquistat de tal manera en el comportament humà que dificulta qualsevol discurs d’evoluciò cap a un sistema alternatiu que no estigui basat en l’economia de mercat. La teoria ortodoxa, que planteja que cada novetat tecnològica produeix noves sortides creant noves necessitats i que el sistema capitalista s’expandeix contínuament - i, per tant, l’atur és passatger i tan sols producte de crisis cicliques -, no s’acompleix en la realitat.

| retorn alt |

2.) Sistema

La sobreproducciò i el creixement de l’atur sòn les manifestacions més flagrants de la inadaptaciò del nostre sistema econòmic a les transformacions dels processos productius, comportant recessiò, destruccions de riquesa, exclusions socials, delinqüència, drogues i guerra.

Aquest procés de desequilibri és creixent i es basa en la retroalimentaciò del cercle tancat sobreproducciò-crisi-atur. Per a Duboin, la causa principal d’aquesta crisi del sistema és el progrés tècnic .

Els humans encara no s’han adaptat al progrés fulminant que la tècnica ha experimentat i el seu increment excessiu desequilibra el sistema : els mercats queden saturats, amb el conseqüent descens dels preus que fa necessària la reorientaciò de la producciò - que generalment implica una reducciò del nombre de treballadors -, amb vista a optimitzar els recursos i ser més competitius. Aquestes mesures de xoc no solucionen el problema de base, que estan definits pel fet que l’increment dels treballadors que es converteixen en subconsumidors (a causa de la seva sortida del mercat) frena encara més el consum. Per la seva banda, les empreses, per mantenir-se competitives dins del mercat, inverteixen cada cop més en tecnologia, agreujant la situaciò.

A més, la davallada de beneficis dels comerciants i fabricants implica que el sector bancari, davant del tancament d’empreses i a causa de l’increment de la morositat, freni la seva activitat creditora a les empreses, moltes de les quals han de tancar perqueno disposen de reserves per afrontar la crisi. Finalment, es produeix una situaciò d’asfíxia general, provocada per la incertesa, que paralitza l’economia i afecta tota la societat.

La manca d’atractius per a la inversiò en el sector productiu i aquesta situaciò d’incertesa signifiquen pèrdues continuades per a l’empresa privada i la impossibilitat de planificar producciò i preus. El descens del consum provoca l’estrangulament del sistema. Finalment, el resultat del procés es concreta en una situaciò de sobreproducciò que satura els mercats, juntament amb una reducciò important de la capacitat de compra d’un nombre creixent de consumidors, a causa de l’augment de l’atur.

Tothom busca la manera d’acomodar-se a aquestes rigideses, que, a més, sòn definides com a lleis naturals del mercat. El sistema és insegur; no pot formular-se una estratègia econòmica quan se l’escapen els mitjans de pagament. El sector borsari està basat en la subjectivitat dels valors (l’anomenada "economia-casino") i en la influència dels factors polítics (interessos monopolistes).

Per a l’autor, el procés de creixement il-limitat del sistema capitalista és la causa de l’imparable augment de la desigualtat social, que pateixen tant els anomenats països del Tercer Mòn com els considerats desenvolupats (apariciò de l’anomenat Quart Mòn). També és l’origen d’un procés de competitivitat econòmica que deriva en una guerra econòmica, que afecta el mòn capitalista i promou uns valors basats en l’èxit econòmic i la rendibilitat a qualsevol preu.

Ès una cadena sense fi, un cercle tancat sense sortida. Un sistema que, per a Duboin, va desembocar en la Primera Guerra Mundial i que ja vaticinava (en el període d’entreguerres) un proper conflicte mundial com a ùnica sortida de la crisi. El creixement il-limitat conduôa directament a la necessitat de destruir allò que s’havia produôt per tornar a iniciar el procés.

Les sortides del sistema actual davant la crisi estructural es basen en el proteccionisme i la recerca, a qualsevol preu, de nous mercats. El sistema capitalista necessita un sector polític que consolidi una estructura de poder que defensi els interessos dels grans grups econòmics. La manca de representativitat política i el poc pes de la societat en la presa de decisions més importants incideixen en l’augment de les desigualtats socials, que, a la vegada, estan directament relacionades amb les conseqüències de la crisi financera i productiva.

| retorn alt |

3.) Globalitzaciò

D’altra banda, la concentraciò de poders empresarials a escala mundial amb l’alliberament dels mercats i la desapariciò dels competidors més petits - seguint una lògica de creixement que treu profit de les noves tecnologies (és a dir, més innovaciò tecnològica i més concentrada) -, dòna l’oportunitat a les multinacionals de funcionar segons els seus interessos sense tenir en compte els dels estats. Això significa produir allà on els salaris sòn més baixos, vendre on els preus sòn més alts, localitzar la seu en un paradís fiscal per evitar els impostos del país d’origen, cercar les tasques de secretariat i gestiò al Tercer Mòn mitjançant el teletreball, etc. El resultat és que els inversors financers, el poder dels quals es construeix gràcies a les grans multinacionals, que treballen per a ells, decideixen la seva política sense tenir en compte les necessitats socials -de les quals no es fan responsables-, imposant-la als estats a partir del FMI o el BM, o amb pressions com les que han portat a un tractat de Maastricht que redueix la despesa social.

| retorn alt |

4.) Diner

La manca de moneda estable basada en un patrò real i no fictici, com és el cas actual, provoca una inestabilitat monetària que afavoreix la inflaciò i l’especulaciò, i propicia una distribuciò arbitrària de la riquesa. Aquest fet provoca una situaciò que Duboin considera d’incertesa, en la qual la inversiò privada queda frenada a causa de la pèrdua de confiança per part del capital i incideix directament en la crisi empresarial, davant de la lògica reticència de la banca a seguir finançant les empreses.

Amb el desenvolupament de la tecnologia bancària i l’ùs generalitzat de la moneda escriptural (xecs, lliuraments bancaris, etc.), el poder especulatiu és cada cop més gran i el seu control més difícil.

| retorn alt |

5.) Treball

L’home ha buscat sempre reduir l’esforç que ha d’aportar per assegurar la seva subsistència. Primer va inventar unes eines i després les ha anat perfeccionant. Lents al principi, aquests progressos han pres, aquests últims decennis, un caràcter excepcional. En els països industrialitzats, els humans disposen en l’actualitat d’innumerables esclaus mecànics, electrònics, automatitzats, informatitzats. L’ésser humà sap fins i tot manejar la naturalesa, modificar-la, és a dir, fer-li produir gairebé tot el que vol i quan vol.

Tot aquest procés que l’autor anomena Gran Relleu dels Homes per la Ciència en tots els processos de producciò, marca un canvi de civilitzaciò, el més gran de tots els temps i certament el més ràpid. Ès tan accelerat en els països industrialitzats que els homes no han pres consciència encara de la seva major conseqüència : el poder de compra ja no pot ser mesurat per la durada del treball.

En conclusiò, el treball humà cada cop és menys intensiu a causa de les noves tecnologies, i, per tant, es va excloent del mercat laboral un nombre creixent de consumidors-treballadors i es va generant, així, una crisi estructural i inherent a l’economia de mercat.

L’augment creixent de l’atur determina les relacions de força socials i erosiona el poder de negociaciò dels treballadors. Recíprocament, l’augment de llocs de treball significa l’augment de recursos per als treballadors. Això, per una banda, implica un cost suplementari per als mercats financers que redueix els seus beneficis i, per l’altra, implica l’espectre de la inflaciò : l’excés de moneda abarateix el seu cost i redueix els beneficis que es poden treure de la inversiò en ella.

| 1.) General | 2.) Sistema | 3.) Globalitzaciò | 4.) Diner | 5.) Treball |

< inici | menut >